por Sharad Haksar
(fotógrago hindú).
ESCENA 2
Al parc. Un home de 40 anys i la seva filla de 16 anys seuen en un banc.
HOME
Des de casa es veu aquesta font. La veiem cada dia. Aquests columpios també. És com si fos el nostre jardí. De fet, ho és. És el nostre parc particular. Tot el que veus és teu.
FILLA
Hauria de ser per mi sola. Tota aquesta gent no m'ha demanat permís per ser-hi. Haurien de pagar. Vull que el meu nom aparegui a totes les coses d'aquest parc. El vull només per a mi i que sigui sempre primavera.
HOME
Això no porta beneficis.
La filla calla.
Des de casa es veu aquesta font. La veiem cada dia. Aquests columpios també. És com si fos el nostre jardí. De fet, ho és. És el nostre parc particular. Tot el que veus és teu.
FILLA
Hauria de ser per mi sola. Tota aquesta gent no m'ha demanat permís per ser-hi. Haurien de pagar. Vull que el meu nom aparegui a totes les coses d'aquest parc. El vull només per a mi i que sigui sempre primavera.
HOME
Això no porta beneficis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada